Els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) són trastorns psicològics greus que comporten alteracions de la conducta alimentària. La persona afectada mostra una forta preocupació en relació al pes, la imatge corporal i l’alimentació, entre d’altres. A causa d’aquestes alteracions alimentàries, es poden desencadenar malalties físiques importants i, en casos extrems, poden arribar a provocar la mort (sent-ne les causes més freqüents el suïcidi o la desnutrició).

Si la persona realitza un tractament amb un equip multidisciplinari (metges, infermers i psicòlegs especialitzats en TCA), es pot curar. Ara bé, són tractaments llargs i complexes ja que un tret habitual d’aquests trastorns és la manca de consciència de malaltia per part de la persona afectada. Això vol dir que la persona afectada no és capaç d’identificar les conseqüències negatives del trastorn, ni de la necessitat de fer tractament, ni tampoc dels beneficis d’aquest. Aquest fet dificulta l’adherència al tractament en alguns casos. En aquest procés és imprescindible el paper de la família i el suport d’aquest a la persona afectada.

Quina és la causa dels TCA?

No es manifesten de cop i volta ni apareixen sense donar cap mena d’avís. Són molts els factors que intervenen en la seva aparició. Són trastorns d’origen multifactorial (un factor per si sol mai no n’és la causa). Existeixen factors de tipus genètic, psicològic, sociocultural, familiar i personal. D’entre aquests factors trobem factors precipitants i predisposants. La interacció entre ambdós sol generar una insatisfacció corporal que desemboca en un desig d’aprimar.

Quina és la prevalença dels TCA?

A Espanya els últims estudis realitzats coincideixen a assenyalar una taxa de prevalença de TCA en població adolescent al voltant del 4,1-4,5% entre els 12 i els 21 anys.

En concret, l’anorèxia se situa al voltant del 0,3%, la bulímia en el 0,8% i el TCA no especificat al voltant del 3,1% de la població femenina d’entre 12 i 21 anys.

Quina és la població de risc per a patir un TCA?

En general es considera que ser dona, adolescent i practicar un esport amb altes exigències estètiques (ballet, atletisme, natació sincronitzada o gimnàstica són alguns exemples) poden ser els perfils de major risc per desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.

Els trastorns alimentaris solen ser més presents en dones que en homes. La proporció d’homes que presenten trastorns alimentaris és d’un per cada nou dones.

A quina edat es manifesten?

Poden aparèixer en qualsevol edat, tot i que l’adolescència és la etapa de major risc per a presentar aquestes malalties. La major incidència es produeix entre els 12 i els 18 anys, però cada cop ens trobem amb casos que tenen una edat d’inici més baixa, al voltant dels 8 o 9 anys.

La pressió social per aprimar, les xarxes socials, la necessitat de ser acceptat i  la preocupació per un ideal estètic prim associat a l’èxit social, familiar i professional podrien ser factors que expliquessin aquesta major vulnerabilitat fisiològica a presentar un TCA de les dones joves.

VIDEOTECA

Quès són els TCA?