Què ens pot fer sospitar que el nostre fill/a està patint un trastorn alimentari?

• Utilització injustificada de dietes restrictives.
• Estat de preocupació constant pel que fa a l’alimentació.
• Sentiments de culpabilitat per haver menjat.
• Comportament alimentari estrany (menjar dempeus, esmicolar el menjar en trossos molt petits, ritme lent o excessivament ràpid, amagar menjar, evitar postres…)
• Pèrdua de pes injustificada o pèrdua de l’augment de pes que li correspondria si ens trobem davant l’etapa de creixement.
• Por i rebuig exagerat respecte el sobrepès.
• Pràctica del vòmit autoinduït o del dejuni i utilització de laxants o diürètics amb l’objectiu de controlar el pes o perdre’n.
•  Manca de menstruació, en aquelles noies que ja la tenien (amenorrea) o bé retard en l’aparició de la primera regla (menarquia).
• Percepció errònia de tenir un cos gras.
• Fer exercici en excés i mostrar nerviosisme si no se’n fa.
• Estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents.
• Disminució de les relacions socials amb tendència a l’aïllament. Aquestes són algunes de les conductes que ens podria fer sospitar que el nostre fill/a podria estar patint un Trastorn Alimentari. No perquè el nostre fill/a en presenti alguna, vol dir que inevitablement està patint una malaltia d’aquest tipus. El que sí que cal tenir en compte, és que si heu vist identificat el comportament del vostre fill/a en moltes de les conductes exposades, caldria fer alguna cosa…

Què fer si sospitem que el nostre fill/a podria estar patint un Trastorn Alimentari?

• Parlar amb el nostre fill o filla d’aquelles conductes que ens han alarmat i que ens preocupen. Podem intentar veure si ell/a està vivint la seva situació com a problemàtica. Ens interessa arribar a ells des de la base emocional i connectant amb els seus sentiments (em sembla que estàs patint molt / Ho estàs passant malament? / Sembla que estiguis preocupada per algo…

Centrar-nos en la part racional i des del discurs de la lògica no ens portarà en lloc, perquè no estarem connectant amb ell i encara es posarà més a la defensiva. Corre el risc d’entrar en un debat constant sobre el menjar sense arribar a cap fi.

És important mostrar interès per tot allò que li pugui estar preocupant i facilitar el diàleg per a que pugui expressar les seves pors i/o dificultats.

• Per aconseguir que l’adolescent reconegui que pot tenir un problema, és molt important garantir un clima de confiança.
• ACTUA:  El diagnòstic d’aquestes malalties és seriós i es poden superar amb l’ajuda professional adequada. 
• Incidir en la necessitat de demanar ajuda professional per tal de poder aturar la difícil situació que segurament està vivint. Ressaltar el paper del terapeuta com algú que el pot ajudar a fer-lo sentir molt millor amb ell mateix i millorarà la seva relació amb els altres. Aquesta és una manera d’oferir solucions al problema que s’està plantejant.
• És important una adequada derivació. Els professionals que condueixen el tractament d’aquestes malalties són bàsicament psiquiatres i psicòlegs especialitzats en Trastorns de la Conducta Alimentària.
• Des de l’ACAB podem orientar als pares sobre quins professionals els poden ajudar i facilitar la derivació del fill/a perquè rebi un tractament eficaç.

En moltes ocasions és més ràpid i senzill posar-se en contacte amb l’associació per tal d’agilitzar els tràmits i poder començar un tractament de la manera més precoç que es pugui.