Objectius Inicials:

• Incrementar la motivació pel tractament
• Reconèixer la malaltia: consciència-malaltia
• Establir una bona relació amb el psicòleg i equip terapèutic (aliança terapèutica)

Objectius Posteriors:

• Disminuir/eliminar l’ansietat enfront el pes i el menjar
• Normalitzar la ingesta i els hàbits alimentaris
• Modificar les distorsions cognitives en relació al menjar i al pes
• Disminuir les alteracions de la imatge corporal
• Incrementar l’autoestima i l’estat d’ànim
• Millorar les habilitats i relacions socials
• Eliminar conductes compensatòries

Objectius Finals:

• Eliminar altres conductes patològiques (autolesions, ideació autolítica…)
• Intervenir en qualsevol problema personal i psicopatologia associada
• Prevenir recaigudes

VIDEOTECA

EL TRACTAMENT DELS TCA

Hi ha tractament farmacològic pels TCA?

L’ús de la medicació en els TCA no és necessari en molts casos i en cap d’ells, es recomana com a tractament únic, sinó conjuntament amb un tractament psicològic.

• En l’Anorèxia Nerviosa no hi ha un tractament farmacològic eficaç. Sobretot, és prioritària la recuperació nutricional. La medicació no està indicada com a primera opció de tractament. Les medicacions poden ser útils per tractar diferents símptomes que apareixen juntament amb el TCA com són els símptomes depressius, ansiosos o obsessius entre d’altres. També pot ser útil la medicació en alguns casos en què apareixen símptomes que dificulten el tractament i la recuperació (increment de l’activitat física, episodis d’agressivitat etc.). Entre els fàrmacs més utilitzats en l’Anorèxia Nerviosa destaca la fluoxetina (antidepressiu), però també s’usen altres fàrmacs.
• En la Bulímia Nerviosa i Trastorn per Afartaments. La medicació sembla tenir una indicació més clara que en l’Anorèxia Nerviosa, però sempre associada a un tractament integral. A la Bulímia Nerviosa està indicat l’ús de la fluoxetina (antidepressiu) associada al tractament psicològic (teràpia cognitiu-conductual). La fluoxetina a dosis altes sembla reduir la freqüència dels afartaments i els vòmits i millorar els símptomes depressius i ansiosos en aquestes pacients. També hi ha altres medicacions que han mostrat la seva eficàcia en el tractament de la Bulímia Nerviosa com el topiramat. Pel que fa al Trastorn per Afartaments, sembla que els antidepressius i la lisdexanfetamina són útils en la reducció d’afartaments, associat també a un tractament psicològic i nutricional.
• En el Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la ingesta d’Aliments. Com que és un trastorn de diagnòstic tan recent, no hi ha assaigs clínics sobre l’eficàcia de la medicació. Pot ser útil tractar amb medicació la presència d’altres símptomes com l’ansietat o la depressió.

El tractament dels trastorns de la conducta alimentària. Què puc esperar dels professionals?

El tractament dels TCA és llarg i complex, però hem de recordar que la recuperació és possible i que al voltant del 70% de les persones afectades per un TCA el superen. No hi ha un tractament únic i estàndard, sinó que s’adapta a les característiques de cada persona. L’objectiu del tractament dels TCA exigeix que es porti a terme des d’un equip multidisciplinari, format per diferents especialistes: metge especialista, psicòleg, infermer, educador, etc. per poder proporcionar a la persona un tractament integral que abordi totes les causes i conseqüències de la malaltia.

Els objectius del tractament dels TCA són els següents:

• Restaurar i/o normalitzar el pes i l’estat nutricional. És a dir, aconseguir una alimentació saludable i normalitzada.
• Tractar les complicacions físiques derivades d’una alimentació inapropiada.
• Proporcionar educació sobre un hàbit alimentari saludable.
• Modificar/millorar el malestar psicològic del TCA. Això implica treballar, en un espai terapèutic i acompanyat de professionals de la salut mental, sentiments, emocions, experiències i comportaments que perjudiquen la qualitat de vida de la persona. Per aconseguir-ho és necessari que la persona faci teràpia psicològica i, en els casos que ho requereixin, combinar-la amb un tractament farmacològic també.
• Afavorir el recolzament familiar i proporcionar assessorament i teràpia a la família quan sigui necessari.
• Prevenir recaigudes

Hi ha un factor important que cal tenir en compte respecte al tractament: la manca de consciència de malaltia. És un tret típic dels TCA i es dóna en molts casos, sobretot a l’inici de la malaltia. Aquesta manca de consciència pot comportar que la persona afectada, tot i sentir-se malament, no sigui capaç de reconèixer l’eficàcia del tractament sobre la malaltia. En aquests casos, la família té un paper destacat per ajudar a la persona afectada a prendre consciència de malaltia i acceptar l’ajuda dels professionals. Per aconseguir-ho és important no caure en argumentacions racionals, ja que és molt probable que la persona afectada no es mostri receptiva a aquests tipus de raonaments. La millor estratègia és comunicar-se amb la persona des de la vessant emocional, com se sent, què la preocupa, etc.

El paper de les associacions és fonamental tan en la tasca de conscienciació social com en la de suport i informació a les persones afectades i a les famílies. L’ACAB treballa amb les persones afectades per augmentar la seva motivació i responsabilitat per la recuperació, i mitjançant els Grups de suport , ajuda als familiars a comprendre la malaltia dels seus fills o filles per tal d’assolir-ne la superació.

El tractament psicològic dels trastorns de la conducta alimentària inclou cada cop més, i en la mesura que resulti possible, la implicació de la família en el procés terapèutic donat els bons resultats d’aquestes intervencions.

Si la persona afectada no reuneix criteris de gravetat física, com se’l convenç per iniciar un tractament?

La manca de consciència de malaltia i la minimització de riscs de la pròpia conducta fa que els pacients en ocasions no vulguin acudir a consulta ni iniciar un tractament. En aquests casos és molt important el paper de la família sobre pautes de maneig conductual així com donar suport per a iniciar el tractament i l’acompanyament durant aquest.

Per què funcionen les intervencions amb familiars de pacients que pateixen una patologia mental?

El paper de la família en el tractament és crucial, sent la clau en el maneig i el pronòstic de la malaltia. L’objectiu és aconseguir la col·laboració de tots els membres de la família, facilitant la comunicació, provocant canvis conductuals i proporcionant informació. La família és un enfoc d’atenció per minimitzar el gran desgast emocional que repercuteix sobre la salut física i psicològica del pacient.  La intervenció amb famílies:

• Millora el coneixement de la malaltia i del tractament
• Constitueix el pilar fonamental per disminuir el desajust i/o desgast que la malaltia produeix a la dinàmica familiar
• Optimitza la implicació de la família en el procés terapèutic
• Facilita estratègies per afrontar les dificultats de la vida diària

En què consisteix la teràpia familiar?

En el cas dels TCA, l’atenció se centra en el trastorn alimentari i en com aquest repercuteix en les relacions i dinàmiques familiars. Els pares prenen un paper central en el suport i l’acompanyament de la persona que pateix un TCA. És molt important informar bé a la família (de cara al suport i, a la implicació amb el tractament), i  la intervenció (donar pautes concretes als pares). La família ha de recuperar els antics patrons de vida i, acompanyar a la persona afectada en la restitució de la seva salut física i psicològica.