Hi ha dies que són fàcils, que l’inconscient no oblida, però sí pot sanar, les ferides del passat no desapareixen, però sé que puc canviar la relació que tinc amb elles, ja no són cadenes que em lliguen sinó un recordatori de lo lluny que he arribat.

Quan em trenco a mi mateixa, el món també em trenca, quan em valoro, la vida em respon donant-me més raons per fer-ho, decideixo deixar anar allò que no em serveix i em fa mal, ja no em subjecto a allò que no m’aporta, a allò que em limita la llibertat.

Vaig decidir prendre la decisió més important. SER FIDEL A MI MATEIXA, ja no em subjecto a allò que em fa mal, ja no intento convèncer ningú perquè em valori, ja no visc en la incertesa de si sóc suficient o no, perquè dins meu, en el més profund del meu ésser, sé que ho sóc, no necessito buscar fora allò que sempre ha estat dins meu, sé que el camí no sempre serà pla, hi ha dies en què dubto, en què les ferides del passat intenten parlar més fort que la meva nova consciència. Moments en què em sento temptada a tornar a allò vell només perquè és familiar, però ara sé que la meva pau no té preu, que el meu benestar no és negociable, que el meu valor no depèn de l’opinió de ningú i AIXÒ CANVIA TOT.

L’objectiu de la meva vida és la plenitud, I LA PLENITUD S’ALCANÇA QUAN REALMENT ENS ATREVIM A SER QUI REALMENT SOM, SENSE MÀSCARAS NI POR, SENSE ESPERAR VALIDACIÓ. ES TRACTA DE VIURE DES DE L’AUTENTICITAT, D’ABRAÇAR LES NOSTRES LUCES I LES NOSTRES OMBRES, D’ACCEPTAR QUE CADA EXPERIÈNCIA, PER DIFÍCIL QUE HAGI SIGUT, VA SER PART DE LA MEVA EVOLUCIÓ. JA NO BUSCO APROVACIÓ SINÓ CONNEXIÓ, JA NO VULL ENCAIXAR SINÓ PERTENIR A UN ESPAI ON PUGUI SER JO MATEIXA.

Katia Benko.