Mai m’hauria preguntat quant de temps estaria en aquest procés de superació personal, si no hagués estat jo mateixa la protagonista d’aquell mal passatge. Un passatge llarg, feixuc, patidor, però vençut!!

L’experiència de pas per un TCA presenta l’inici d’invalidació de l’essència d’estima pròpia en un temps paralitzat per l’ombra de pensaments i sentiments que neixen de la por i la ira.

Camí no gens fàcil, si! Però cada pas que s’avança, per petit que sigui, n’és un triomf i la millor satisfacció s’evidencia quan s’assoleix la plena llibertat i acceptació d’ésser una mateixa.

Defugir per la impossibilitat de superació d’aquest parany malaltís minimitza l’autenticitat personal. Altrament, l’esforç per en sortir-se’n mereix tenir oportunitat, ja que el resultat de fortalesa i vàlua introspectiva és la millor recompensa que es podria obtenir.

Ara, la tristor és traduït en amor, la debilitat per la força, la covardia pel coratge i el pessimisme pel repte d’avançar en la millor versió de ser.

Natalia Freitas