Em vaig prometre a mi mateixa, lliure

en sortir de l’infern, per aquella porta,

que mai no deixaria de ser forta,

que mai més hi tornaria a caure.

No negaré que encara hi ha nits

on la por de tornar enrere m’envaeix,

que alguns miralls em retornen els crits,

i la veu del monstre ressona i m’afebleix.

No negaré que encara hi ha dies

on temo que es reobrin les ferides

que alguns dies el meu propi reflex

m’esquerda la mirada.

Ella, que em feia sentir tan fràgil,

em trencava, per dintre i per fora,

i em deia que em volia dèbil.

El pitjor de tot és que li vaig permetre

que se sortís amb la seva, i jo perdia

i després de tres anys encara seguia

la meva lluita i ella, rival a batre.

I tant temps després aquí em trobo, ferida

intento perdonar el meu passat

ara que ja he tornat a la vida,

m’adono que hi ha moments que no he tancat.

Elisa Gautier