Escriuré aquest post com si fos una carta entre vosaltres, cites i jo. Com si trobéssiu un sobre blanc al terra de les golfes, l’obríssiu i en traiéssiu una carta escrita amb estilogràfica. Les lletres ja estarien mig despintades i corcades, però tindríeu aquell cuc a l’estómac per desxifrar què diu la carta de les vostres golfes.

Desitjo que les cites dels autors us emocionin, que compartim l’empatia que transmeten i que sentim les fredes paraules sobre la pell.

L’economista austríac, Karl Menger, deia que tot procés de canvi significa un sorgir, un fer-se, un esdevenir i això només és imaginable en el temps.

El filòsof francès, Michel de Motaigne, afirmava que el millor del món és saber com pertànyer a un mateix.

El novel·lista rus, Lev Tolstoi, deia que si busques perfecció, mai estaràs content.

L’actriu nord-americana, Ava Gardner, explica que va néixer amb una bona salut i un cos fort, però va passar anys abusant d’ells.

El psicoterapeuta canadenc, Nathaniel Branden, assegura que el primer pas per al canvi és la consciència, el segon és l’acceptació.

He citat nacionalitats d’arreu, professions diverses, assortiment d’èpoques, però cada una de les paraules que mencionen aquests personatges són una reflexió concreta per a un post d’anorèxia.

Amb molt d’amor, 

Blanca Soler