Aquesta dada posa de manifest una vegada més que els Trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals amb un fort impacte en les dones.

Els trastorns de la conducta alimentària afecten majoritàriament a dones (6% de les dones en pateixen). De fet, 9 de cada 10 persones afectades 9 són dones.

Tot i que és un trastorn d’origen multicausal, els factors de caràcter social són determinants pel desenvolupament del trastorn. El tractament que es fa de la dona en la nostra societat; sexualització del seu cos, pressió social per la primesa excessiva, exigència extrema en vers la seva eficiència com a professional, com a mare, com a dona atractiva, la manca d’acceptació de la diversitat corporal, el rebuig de l’envelliment i del deteriorament del cos que pot comportar el fet de la maternitat, provoca en les dones una baixa autoestima i alt nivell d’exigència i un sentiment de culpabilitat que pot acabar desembocant en un trastorn de la conducta alimentària.

Aquests trastorns cada vegada debuten abans,  i estan preocupades per no estar grasses, demanen en una edat molt primerenca fer dietes restrictives i senten la pressió social per estar primes segons els cànons estètics imperants i imposats per la industria de la bellesa i els mitjans de comunicació.

Durant el confinament hem atès un total de  1431 persones, de les quals un 99% han estat dones. La mitjana d’edat de les persones que han consultat ha estat de 24 anys.  En un 60% dels casos no havien rebut cap tractament en el moment de demanar ajuda.