De repent, aquests dies de confinament se m’estan fent durs, la despedida del meu estimat pare, la meva germana molt lluny per la qual cosa és complicat comunicar-me amb ella, la meva tia ingressada per covid-19, vaig veient casos on la mort s’apodera de les persones i aquestes no es poden despedir dels seus èssers estimats. Aquí al principi la ocupa em toca dues vegades la porta perquè sàpiga que està aquí al meu costat i que em puc refugiar en ella.

Les primeres alarmes són que no em sento bé amb mi mateixa, em veig diferent quan em miro en persona que reflexada en el mirall, com pot esser? aixi que CLING, sóc capaç de veure que està allà i que és la meva responsabilitat fer-la fora i no enganxar-me els dits amb ella, com al passat.

Així que m’aixeco, poso totes les meves preocupacions sobre la taula i començo a desglossar què em fan sentir, què puc fer davant d’aquestes situacions i actuo.

Hi han coses que no depenen de mi, que no puc fer res més que esperar, preguntar per els meus èssers estimats, abraçar molt fort a la meva família que he creat, que m’estimen i estimo. I el més important que puc fer és fer-la fora, em poso mans a la obra, començo a cuinar coses que em senten bé que se que anteriorment les he menjat i el meu ritme digestiu va a millor, faig exercici però no de manera malaltissa, sino de la millor manera, amb control d’ uns professionals. I a més a més dedico un temps a mi, a la meva persona que aixó em fa sentir bé, desconnecto, escolto música d’aquella que et trasllada a moments incríbles i et motiva, crec que tots tenim d’aquestes músiques, com les músiques que et fan plorar i treure totes les llàgrimes.

També he d’admetre que quan vaig sentar-me amb mi mateixa, abans de poder fer el treball personal de poder desglosar tot el què em passava vaig fer-me un fart de plorar, era necessari per poder tornar-me aixecar, perquè plorar et pot ajudar a veure les coses més clares de debó.

Així que tú, que estàs llegint i que has arribat fins aquí simplament t’envio una super ciberabraçada, confia en tu. Jo per poder arribar a fer-ho i desfer-ho per mi sola he hagut de passar anys amb ajuda, per conèixer aquestes alarmes i saber com les he d’afrontar, així que si et trobes sola, no estàs bé i no et veus en forces de lluitar tu sola, demana ajuda. Et poden ajudar seguríssim.