Els dies ara NO s’aturen com abans, com quan tenia la Malaltia, ara segueixen, segueixen fins i tot amb MALALTIES i PÈRDUES.

Ara sé i no me’n penedeixo, que el CURAR-ME no només em va portar PLENITUD sinó també la CONFIANÇA, ENTERESA i SAVIESA per seguir enfrontant aquelles circumstàncies que sabem que seguiran succeint i que tant evitem SENTIR en emmalaltir-nos.

Solia pensar que quan estigués CURADA tot seria color de ROSA, PRECIÓS i PERFECTE, però no, el fet de curar-me també implicaria sentir TRISTESES i ALEGRIAS, GUANYS i PÈRDUES, DOLOR i FELICITAT, que les persones estimades i jo mateixa, podríem emmalaltir i sentir-me MAL, va donar sortir de l’infern de l’ANORÈXIA perquè ara sí PUC i MEREC SENTIR, fins i tot les pèrdues, fins i tot les DOLÈNCIES dels que més vull.

Avui segueixo apostant pel SENTIR fins i tot en MITJÀ del DOLOR i la POR per perdre un ésser estimat, una amiga, una germana, un company de vida. Avui continuo decidint que la Malaltia ja no decideix per mi, avui la VIDA decideix a MI.

Romina Romero.