Un cop més, aquests pensaments que apareixen, que irrompen incessantment una vegada i una altra coartant l’expressió de la teva essència real que limita la teva presència.

Allí estàs tu, submergida en una realitat en què només t’acompanya una altra versió teva dominada per allò extern anomenat menjar. Sense adonar-te’n, a poc a poc et tornes invisible per a tu mateixa i prioritzas que tot depèn del que és extern sense importar gens ni mica el valor de l’intrínsec que tens, pensant que el que valem és allà, fora, en allò altre.

Toca fer un revers de la circumstància. Fer front a un procés de vaivé d’emocions, superar i vèncer pors, inseguretats dirigides a l’acceptació de qui som i com som, a conèixer-nos més del que abans pensàvem erròniament.

No és gens fàcil la lluita contra l’anorèxia, però menys fàcil és prendre la decisió d’optar per sortir de la situació que fa restar. Escolta, reflexiona, pensa, creu, en primera persona, en tu, perquè ets única, vàlida i suficient.

Natalia Freitas