En aquest camí d’acompanyar una persona amb un intens patiment psicològic he après, entre moltes altres coses, que una de les actituds claus d’aquest procés ha estat RESISTIR.

Perseverar en aquesta lluita, trobant l’equilibri complex entre ser-hi i posar límits al trastorn, veure la persona sense el monstre, esperar que la presó que la tanca defalleixi i es desmunti mentre li dones la mà perquè sàpiga que sempre hi ets.

Resistir malgrat estiguis trencada per dintre i el dolor et cogui l’anima, el cor i el cos.

Resistir encara que et costi entendre com s’apropa sovint a l’abisme, com la consumeix per dins i per fora la malaltia, com se li entristeix la mirada i l’empetiteix la por.

Resistir també mentre lluites per a que tingui l’atenció que li pertoca, el tractament que li cal per tirar endavant , per deixar de sobreviure i poder viure de debò.

Resistir mentre combats l’estigma, mentre desmenteixes falsos mites al voltant dels TCAs, mentre dediques també molts esforços a recordar a tothom que no facin comentaris dels cossos de les altres persones, mentre combats la pressió estètica que ens pesa com una llosa a totes les persones.

Resistir també davant alguns comentaris desesperançadors sobre la cronicitat d’un trastorn del que molta gent es recupera, resistir i confiar que la recuperació és possible, perquè ho hem vist i ho veiem en moltes companyes d’ella, en les filles de les mares dels grups de suport, en les referents activistes que avui poden cridar alt i fort que la recuperació és possible.

Resistir mentre aplanem el camí, mentre obrim finestres cada cop que se’ns tanca una porta per a que hi entri la llum, cercant recursos, bones professionals i tractaments dignes sota les pedres si cal, perquè les empoderin i puguin agafar les regnes de la seva vida i transitar un camí que un dia serà més plàcid, més ample i pot ser fins i tot farà baixada.

Confiar en la seva capacitat de creixement, de saber utilitzar les eines i estratègies que han anat aprenent, de protegir-se d’allò que els fa mal i aliar-se amb el que els fa bé, de poder-les deixar de la mà quan s’hagin cosit ales i cicatrius.

Resistir mentre cultivem la resiliència.

RESISTIR, PERSISTIR, CONFIAR.

Flors Moreno.