Estimar-se a un mateix és un acte de valentia i de profunda humanitat. En un món on els miralls semblen tenir veu pròpia i les imatges idealitzades ens murmuren el que hauríem de ser, estimar-nos pel que som es converteix en un acte revolucionari. Però la veritat, la veritable bellesa, no resideix en la grandària de la nostra roba, en la suavitat de la nostra pell, ni en la forma del nostre cos. Resideix en l’essència dels qui som, en els nostres pensaments, les nostres accions, i en la llum que portem dins.

Cada arruga, cada cicatriu, cada imperfecció és una marca del camí que hem recorregut, de les batalles que hem enfrontat i de la vida que hem viscut. No hem de veure-les com a defectes, sinó com la prova tangible de la nostra fortalesa. No és el nostre aspecte el que defineix el nostre valor, sinó com ens aixequem després de cada caiguda, com estimem als altres i, sobretot, com ens estimem a nosaltres mateixos.

Estimar-se a un mateix no és una destinació, sinó un viatge continu. És mirar-se al mirall i veure més enllà del superficial, reconèixer la bondat, l’empatia i la força que habiten en nosaltres. És comprendre que el nostre valor no està en el que el món veu, sinó en el que portem dins.

A vegades, l’amor propi arriba com un murmuri tímid, altres vegades com un crit d’afirmació. Però sempre és aquí, esperant que ho reconeguem i ho abracem. Perquè quan ens estimem de veritat, quan acceptem cada part de nosaltres, podem enfrontar al món amb més confiança i, el més important, viure amb més pau.

Així que, en lloc de buscar l’aprovació externa o de comparar-nos amb els estàndards impossibles que ens envolten, conreem una relació d’amor i respecte amb nosaltres mateixos. Perquè al final del dia, la qual cosa més importa és com ens sentim en la nostra pròpia pell, com ens cuidem i com ens valorem pel que realment som. Estimar-se a un mateix és el primer pas cap a una vida plena i feliç. I això, és un regal que tots mereixem.

Patricia.