He arribat fa uns dies d’unes vacances genials a Colòmbia. És un país amb una naturalesa i biodiversitat increïble, igual que la seva gastronomia i la seva gent. Ho he pogut gaudir lliurement i sense normes, sense preocupacions ni angoixes relacionades amb l’esport o l’alimentació.

Cada vegada queden més lluny aquells estius on els viatges i vacances familiars eren un moment d’angoixa i malestar, on el focus era més el que menjaríem, com faria esport, com controlaria, etc., que no pas gaudir del destí i de la companyia.

El camí no ha sigut curt, i si reflexiono i recordo tots els anys que han passat, cada any hi ha hagut petites millores: més llibertat, menys preocupació… no sempre és de la nit al dia perquè els patrons viscuts amb el TCA són molt forts i et dicten com fer les coses. No podem esperar esborrar-ho tot d’immediat, però cada petita passa ens apropa a la vida que volem. Sense pressa, però sense pausa, cada petita acció suma.

No podem viure a mitges, amb por i patiment en relació amb el nostre cos i la nostra alimentació. Totes les experiències increïbles que podem viure ens estan esperant!

Carolina.