Alguna vegada t’has parat a pensar el perquè de la por? El perquè dels traumes? Les persones tenen un poder molt gran cap a nosaltres i des que som petits ens anem formant com a persones i anem escoltant i observant el nostre voltant que viu ple d’aquelles pors i traumes que ens fan no poder triar allò que sentim, sinó que és un simple mecanisme de defensa que fem servir per a un acte involuntari del nostre cervell que relaciona totes les nostres vivències.

Ens haurien d’ensenyar des de petits a confiar en nosaltres mateixos, a guanyar aquesta confiança per decidir què és el que necessitem, volem o què ens espanta.

A no viure les mateixes pors o traumes de les persones que ens envolten perquè al final les persones necessitem ser, necessitem créixer i necessitem viure la nostra pròpia vida sense aquests traumes que es van inculcar quan érem petits.

Victòria.