Estimades companyes,

L’estiu pot ser una estació especialment difícil per als que hem lluitat amb trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia. Les temperatures càlides i les activitats a l’aire lliure poden comportar una sèrie de desafiaments únics. La pressió per mostrar els nostres cossos, les reunions socials centrades en el menjar i el constant bombardeig d’imatges ideals a les xarxes socials poden fer que aquesta època de l’any se senti aclaparadora.

Recordo molt bé les sensacions d’ansietat i la por que solien acompanyar l’estiu. Els dies llargs semblaven estendre’s eternament, plens de situacions que posaven a prova la meva recuperació. De vegades, semblava que tots els altres estaven gaudint mentre jo lluitava internament. Però us vull dir una cosa important: no esteu soles en això.

És crucial recordar que el camí cap a la recuperació és exactament això, un camí, i no pas una carrera. Cada pas, per petit que sembli, compte. De vegades, simplement aixecar-se i enfrontar-se al dia és una victòria en si mateixa. I aquestes victòries, encara que petites, s’acumulen amb el temps.

Permeteu-me compartir una mica d’esperança. Tot i que l’estiu pot ser dur, també és una oportunitat per reconnectar amb el nostre cos de manera amable i afectuosa.

Envoltar-vos de persones que us donin suport i us comprenguin. No tingueu por de demanar ajuda quan ho necessiteu. Parlar del que sentiu, ja sigui amb amics, familiars o professionals, pot alleujar una gran part de la càrrega.

Recordeu que esteu fent el millor que podeu, i això és més que suficient. La recuperació no és lineal, i hi haurà dies més difícils que altres, però cada dia és una nova oportunitat per cuidar de vosaltres mateixes i avançar una mica més.

Teniu una força increïble dins vostre, fins i tot en els dies en què sembla amagada. A mesura que l’estiu avança, confio que trobareu moments de pau i alegria que us recordin que valuoses i fortes que sou.

Amb afecte i esperança,

Núria