Posa paraules a la teva música de fons,

abstracta i persistent

a cada segon dels teus dies.

Atreveix-te a donar-li dimensió i realitat

a l’ombra,

companya alimentada per silencis.

Invoca-la a terra, la reconeixerem present als teus ulls,

en els teus gestos i en cada missatge

emès pel teu cos posseït.

Observa com emergeix a la superfície allò enterrat,

com s’alça la incomoditat del sentir.

L’angoixa batega al teu interior,

però la seva traducció allibera.

Potser tot això sigui una empinada escala

per reconstruir-te amb més força.

Katia.