Hi ha vegades a la vida que cal prendre decisions que fan mal. Decisions dures. Decisions que et fan mal al principi, però que saps que és el millor per a tu.

Són moments a la vida en què et toca mirar dins del teu ésser i connectar amb tu mateix. I en mirar dins teu, potser descobreixis coses que estan trencades, petites ferides al teu interior que no havies identificat al seu moment, però que ara, des d’una altra perspectiva, comences a veure-les ia comprendre que t’estan fent mal. Que necessites guarir per tornar a estar bé.

I arriba el moment més difícil de tothom. Eixe moment en què t’adones que has d’allunyar-te de llocs, persones, coses…que estimes per guarir. I et fa por. T’espanta. Et sents la pitjor persona del món per haver d’esquena a tot això. Què diran, què pensaran, la culpabilitat i una quantitat infinita de pensaments negatius inunden la teva ment i et fan dubtar.

“Ho estaré fent bé? Realment això és el que necessito? I si tot això és una exageració, una idea desgavellada? Millor torno a com estava abans i intento solucionar-ho d’una altra manera que no sigui mitjançant la distància.”

En un intent de no ser “egoista” tornes a caure al parany i comences una altra vegada a anteposar les necessitats dels altres a les teves. I passa el temps i t’adones que no ets capaç de fer un pas endavant sense fer-ne quatre cap enrere, tot per no ferir els altres. El teu interior s’omple cada dia de ferides més i més petites, i al final no pots més.

T’adones que això de ser “egoista” i pensar en tu no és dolent. És més, si no ho fas, si per una vegada no penses en tu, cada dia estaràs una miqueta pitjor i acabaràs fent mal a aquelles persones que no volies fer mal. I prens aquesta decisió tan dura, que tant et fa mal i que saps que pocs entendran al principi.

Posar distància amb coses, persones, llocs… per curar el teu interior mai no és fàcil. I potser hi ha gent que al principi no entengui la teva decisió, però a la llarga acabaran adonant-se que era una cosa que havies de fer per poder tornar a reprendre el contacte amb allò del que et vas haver de distanciar. Centrar-te en tu, en les teves necessitats, en les teves pors… treballar aquesta part de tu que has descobert que estava ferida, cuidar-la, acaronar-la, escoltar-la i buscar ajuda per guarir.

I així, només així, pensant en tu abans que en els altres, enfrontant-te a les teves pors, a allò que et fa mal, prenent aquesta decisió tan dura d’allunyar-te per un temps del món per centrar-te en tu, com aconseguiràs sortir més fort i més segura de tu mateixa d’aquesta situació, i podràs tornar a reprendre el contacte amb aquelles coses, persones, llocs…que al seu dia vas haver d’apartar de la teva vida sense por de tornar a ferir-te, convertida en una persona forta, decidida, amb ganes de viure i ser feliç.

Leire.