Avui 16 d’agost, diumenge, dia del nen, sentiments duals. Sóc una nena? NOOO… Sento la necessitat i la motivació de ser una dona adulta, ser mare.

Ja no és tant l’angoixa que sento… sé el pas que he de fer per no quedar-me en aquest lloc que no vull, que ja no em pertany i que ja m’incomoda.

Pors? Si, potser no tants com abans però estan… pors a la incertesa, a allò que vindrà, a allò que diran. Quan en realitat això no seria allò que hauria d’enfocar. Tinc la meva motivació per seguir endavant sent una dona sana. Tinc els meus projectes, ja sento que vull concretar-los. Vull estar plenament feliç amb mi per poder fer-los realitat. Aquesta malaltia em va ensenyar i m’està ensenyant molt. Serà que abans no veia o no distingia les relacions a la meva família?. Estava tan encegada per la malaltia que només m’ocupava d’ella.

A mesura que vaig obrint els meus ulls i prenent consciència de qui sóc, on estic i dels meus sentiments, puc discernir d’on ve la tristesa, l’angoixa i on el menjar no té lloc, sinó va ser on em vaig refugiar. Va ser el meu recurs per dir “AQUI ESTIC”.

Avui sento que no sé quin lloc hi tinc dins del grup familiar. Jo no sé on sóc. Sé que des de la Kati adulta he de construir una relació sana amb els meus pares i els meus germans. Com fer-ho? Sento que això fluirà a mesura que em guareixi, que em trobi amb mi mateixa, que m’enforteixi , que sigui l’autèntica Katia.

Quan parlo i parlo d’això se m’obren més llums per veure que m’està passant amb tot això. Amb el desarrelament, amb l’aferrament, amb el sentiment d’abandó o pèrdua, amb els mandats familiars, amb els tabús, amb el “pertànyer o formar part”.

Sento que estic creixent i fa mal, estic construint a poc a poc la meva autonomia, la meva responsabilitat i compromís amb mi mateixa. I vull fer-ho i concretar-ho. No vull deixar passar més temps.

Saber que estar malalta no em fa més inferior, no em fa més feble dins la família. És el lloc que he ocupat fins ara, perquè jo ho vaig voler, JA NO HO VULL, JA DIC PROU, JA NO TRIO AQUEST LLOC. No em pertany.

Katia.