Els Camins de la Vida solen portar-nos a diferents llocs. Moltes vegades aquests Camins ens porten cap a llocs de molt aprenentatge. El dolor i la immaduresa moltes vegades ens porten a tenir actituds que no sabem com manejar. Amb els anys, aquest aprenentatge es converteix en una clau.

Una malaltia com un TCA ho és. Aquest aprenentatge que em permet créixer intensament, ja que no sempre comprenem com és que hi hem arribat, però si sabem en allò profund del nostre Ser que hem de sortir d’aquest forat. En aquest Camí l’escoltar el nostre Savi Interior és la guia més gran: aquietar la Ment.

Aquesta Ment que tantes vegades divaga, tantes vegades ens porta a llocs foscos, també ens demana arribar a llocs LLUMINOSOS. Una eina per arribar a sentir aquesta anhelada PAU que aconseguim al CURAR-NOS és LA COMPASSIÓ.

La compassió més amorosa cap a nosaltres mateixos i cap als altres. Descobrim que en ser AMOROSOS i respectuosos amb nosaltres mateixos podem deixar de banda aquesta part més fosca, més representativa de la nostra malaltia. Aleshores el nostre Savi Interior aquieta la Ment, deixem acompanyar-nos i ajudar-nos. Així ho he fet, ara comença el teu camí cap a una vida plena.

I en aquest Camí cap a la Plenitud vaig anar trobant moltes pedres. Però TOTES i CADA una van ser necessàries. Primer per aprendre JO i després per acompanyar a ALTRES. El Camí sempre va estar acompanyat per molts desafiaments, persones i petites batalles que, amb la CONFIANÇA i molt a poc a poc vaig anar construint. Els companys d’aquest Camí segueixen caminant amb mi ( Sofi, Cory) i altres encara necessiten caminar.

Als problemes i desafiaments molts han trobat solució i d’altres avui formen part d’aquelles situacions que no van poder ser solucionades però, representen en mi un aprenentatge del que NO vaig poder canviar però sí acceptar amb SERENITAT.

Avui segueixo caminant, segueixo trobant en aquest camí gent a qui ajudar i també gent que m’ajuda, perquè d’això es tracta el camí, de seguir; El Camí no és la Fi en SI, sinó allò que es fa mentre es CAMINA.

Els Ancians savis moltes vegades deien que el Camí a la Llar és aquell que es viu acompanyat de diferents persones i és per això que ho recordes i aprecies: per la FORMA, no el FI.

Avui em permeto seguir, em decideixo a SEGUIR. Avui també formo part del Camí. Agraint per tant que la Malaltia em va treure i també em va donar. Ara també és part del MEU CAMÍ.

Romina.