Escoltant una ponència del doctor Mario Alonso Puig em va captivar un dels principals missatges: la clau per sortir de l’angoixa i la preocupació és connectar amb el present, amb l’aquí i ara.

Quan alguna persona del teu entorn immediat pateix un TCA és molt difícil sortir del núvol de preocupació i angoixa. El patiment és inevitable. Però m’agrada pensar que tenim les cartes sobre la taula en com afrontem aquesta situació. Com diu el Dr. Puig és essencial connectar amb el present, trobar illes de pau on no estar immers en les preocupacions que comporta la malaltia. Ser familiar d’una persona que pateix un TCA comporta una gran carrega emocional. Tot sembla envaït per un terratrèmol que ho ha destrossat tot.

Però dins d’aquest terratrèmol és essencial trobar els teus moments de pau, aquestes illes de calma, per poder ajudar millor a la persona afectada.

Cadascú té la seva manera de trobar aquesta illes. Per alguns pot ser estar a la natura, fer esport i connectar amb el paisatge i amb l’activitat física. Per d’altres pot ser el yoga o la meditació o a través de la lectura. Pot ser un cafè amb algú que hi tens un gran vincle. Pot ser donar la mà a la teva mare i parlar de records d’infantesa. Pot ser la música, pot ser pintar. Troba la teva illa, la teva forma de desviar el pensament de tot allò que podria passar.

Al final totes illes tenen un far, que fa que la llum al final del camí sigui més a prop.

Marta.