Estimada Zoe,

Qui m’havia de dir a mi, que seria tan literal, que l’amor sorgeix des de dins.

Qui m’havia de dir a mi, que saber que ets al meu interior, em faria sentir tanta compassió i tendresa cap a mi mateixa.

Qui em diria a mi, que tot pel que abans estava en lluita, ara està en un pla més llunyà.

Qui m’ho havia de dir a mi, filla meva…

Simplement em sento agraïda per aquest tresor que m’ha brindat la vida per recol·locar les meves prioritats, mostrar les meves fortaleses i demostrar-me que, si sóc capaç de crear vida, puc amb qualsevol cosa.

Sento que cada cop que et mous, és una oportunitat per estimar-me més i més forta.

Una oportunitat per ser un exemple de mare que tracti sempre de buscar la meva força interior i de ser la sustentació que necessita una llar, però també una mare que, gràcies a les meves experiències i els meus aprenentatges amb la vulnerabilitat, ser una mare més sensible, propera i empàtica amb les teves emocions.

Aquesta nova etapa serà un nou començament de vivències, de primer cop, d’il·lusions, pors, incerteses i diversió. Tot serà benvingut i abraçat, perquè tot formarà part d’aquesta aventura.

Aquestes paraules són per i per a tu, el meu amor, tu ets la meva inspiració.

Núria M.