La meva poma… així que vam saber que venies i eres una nena, ja et vaig trucar poma (la meva poma) afectuosament quan et vaig veure per primera vegada la careta entre els meus braços… ho vaig confirmar… la meva poma… amb aquesta careta tan rodona, tan brillant, tan sanita…. vas créixer en un ambient sa, tranquil, feliç, sempre amb el teu somriure i tan divertit… i res predia que la nostra poma cauria en un pou ple de foscor i infermaries. Quan les persones sentim la paraula malaltia, reflexionem segons el tipus de malaltia i el tractament… uns més lleus, altres més llargs i intensius, i se suporta com cada persona o família pot.

Però, quan un TCA, una anorèxia, una mica desconegut fins que et toca, entra a casa teva, amb només 12 anys… sense demanar permís, ni tan sols tocar el timbre… és exactament com si caigués una bomba nuclear enmig de el teu saló, esborrant el somriure de tota la família, espantant per la incertesa i creant un dolor que necessitarà anys per reparar-ho, arrasant tota l’estabilitat familiar, el seu benestar emocional…

Aleshores comença un llarg camí… buscar informació, buscar especialistes (que a nosaltres en particular no ens ho van posar fàcil) i crear una enorme bombolla a casa de comprensió, paciència, estar al seu costat i molt d’AMOR.

Vas deixar de menjar, prenies aigua amb llimona i passejades sense parar pel passadís de casa, estaves sempre trist, capcot, t’amagades sota roba fosca i ampla, vas deixar de fer tot el que t’agradava per refugiar-te a la teva habitació, suposo que on senties aquesta pau, calma i seguretat que no senties allà fora… el que jo anomeno la SELVA, on vas viure situacions tan cruels que et van portar a aquest pou.

Però, saps què, ma poma? Encara que no serà fàcil, encara que en aquest procés hi ha persones que s’han quedat al teu costat per ajudar-te i estar amb tu i d’altres s’han distanciat o desaparegut en el pitjor moment, perquè precisament necessitaves estar envoltada de comprensió i amor… això va a tenir un final feliç. Ho sé, ho sabem i ho saps. Perquè et rescatarem d’aquest pou, aprendràs del que és dolent i com bregar a la SELVA i tornaràs a brillar com només les pomes brillen. T’ho asseguro!

MAMA DE POMA