Avui em sento plena de gratitud, felicitat i força en escriure aquesta carta. Et vull recordar que has superat un dels desafiaments més difícils de la teva vida: has vençut l’anorèxia. No puc expressar amb prou paraules quant admiro la teva valentia i la teva perseverança durant tot el procés de recuperació.

Recordo els dies foscos en què estaves atrapada en un cicle destructiu de restriccions alimentàries i obsessió per la primesa. Cada pensament i acció estaven dominats per la tirania de l’anorèxia. Et veies al mirall però no reconeixies la persona que et mirava de tornada. Et senties atrapada en una presó de negativitat i autodestrucció.

Però aquí sóc, de l’altra banda del malson. Has trencat les cadenes que t’lligaven i has trobat la força per reconstruir la teva vida. Has descobert la veritable essència de qui ets, més enllà dels números i les aparences.

Ara t’adones que el teu valor com a ésser humà no està determinat pel teu pes o la teva aparença física, sinó per la teva bondat, els teus èxits, les teves relacions i l’alegria que portes al món.

Has après a estimar el teu cos i tractar-lo amb respecte i cura. T’has adonat que la veritable bellesa rau en la salut i en acceptar-te tal com ets, amb totes les teves imperfeccions i singularitats. Has descobert el plaer de menjar sense culpa ni ansietat, gaudint dels aliments i nodrint el teu cos de manera equilibrada.

Però, més enllà dels canvis físics, has experimentat una transformació interna profunda. Has trobat una confiança renovada en tu mateixa, una confiança que ve de reconèixer la teva pròpia força i capacitat per superar qualsevol obstacle. Has après a valorar-te i cuidar-te en tots els aspectes de la teva vida, prioritzant el teu benestar mental, emocional i físic.

Vull que sàpigues que el camí cap a la recuperació no va ser fàcil, hi va haver moments de dubte, de reculades i de desafiaments. Però cada vegada que queies, trobaves la força per aixecar-te una vegada i una altra. No vas deixar que els obstacles t’aturessin, i això és una cosa que mai no deixaré d’admirar en tu.

Ara, mirant cap al futur, sé que tens el poder i la saviesa per enfrontar qualsevol desafiament que s’encreui al teu camí. Has après valuoses lliçons de resiliència, autoacceptació i compassió cap a tu mateixa. I això, el meu estimat jo del passat, és un regal que sempre portaràs amb tu.

Així que, avui celebro la persona forta i valenta que t’has convertit. Sé que la teva història de superació i amor propi inspirarà altres que estan lluitant contra l’anorèxia. Sempre seré aquí, recolzant-te a cada pas del camí.

Amb amor i admiració,

El teu jo del present.

Patricia.