Com veure la meva germana rient

És un diumenge al vespre de finals de Maig, en una terrassa. A Barcelona, l’aire calent recorda que l’estiu és molt a prop i que serà un d’aquells estius de xafogor i onades de calor. Feia setmanes que no estava per casa perquè ara estic vivint fora. Li he demanat a la meva germana de dormir al seu pis d’estudiants perquè viu a prop de l’aeroport i el dilluns he d’agafar un vol molt d’hora al matí.

Hem demanat sushi i entre soja, wasabi i yatekomos riem i parlem una mica de tot. Me n’adono que feia molt temps que no compartíem aquesta complicitat. Parlem de moments vitals i de circumstàncies i em sorprèn la seva resiliència, la seva maduresa emocional. M’agradaria congelar aquest moment i guardar-me’l per sempre dins el pit.

Quan la meva germana va ser diagnosticada amb un TCA, de sobte tot va canviar. Aquella noia responsable i social va ser segrestada per un monstre i els dies passaven entre les parets verdes d’un hospital. Va ser un procés molt dolorós on tota la família vam estar acompanyant a la meva germana, intentant donar tota l’estimació que podíem, perquè tot aquell amor pogués vèncer el monstre.

En aquell procés tots vam aprendre moltes coses però sobretot em vaig adonar que res del que creia important ho era de veritat. Les responsabilitats del dia a dia, les preocupacions, les angoixes quotidianes passaven a ser insignificant davant el canvi de paradigma que ens trobàvem. Tot semblava insignificant davant el gran desig que la meva germana es recuperés i pogués ser feliç.

I tornant a la terrassa del pis de Barcelona, me n’adono que ara que hem passat tot això, valoro més que mai aquest moment. I quan has viscut un TCA a casa, la vivència t’ensenya que hi ha coses molt més importants que una feina, una factura o la preocupació per un tema del dia a dia.Coses tant importants com veure la meva germana rient, palillos xinos a la mà i decidint qui s’acaba l’últim sashimi.Perquè moltes vegades, les coses més importants són les que no ho semblen.

Marta (germana de la Núria, que ha superat un TCA en primera persona)