Avui dijous dia 29 de juliol és  l’onomàstica de la  Marta.  És el sant de la meva filla gran. La que em va fer mare i la que va fer de germana gran a la Núria, la petita. La Núria, al voltant de la qual tots vam fer pinya quan va aparèixer la malaltia. El TCA.

Avui vull retre homenatge a la figura de la germana, a la meva Marta, que tant de bé ens ha fet sempre i no només durant l’època de la malaltia de la Núria.

La Marta va estar SEMPRE. Vam estar junts . I la Marta va estar amb la Núria, va estar amb mi i va estar amb el seu pare. A cadascú ens va donar el que necessitàvem. Ella, que sempre té un gest d’amor a punt per a quan algú el necessita. Ella que sap què necessita cadascú de nosaltres, ella que coneix com estar al costat i quines són les coses que necessitem….

Al costat de la Núria. Compartint coses de l’edat  (que si aquell ha començat a sortir amb aquella que abans havia estat amb aquell altre…..que si aquella sèrie de Netflix que està tan interessant…que si la influencer tal que ha penjat un vídeo fent tal cosa…..)

Al costat del seu pare. Que sap que li costa expressar el que sent i és més fàcil fer un passeig agafats de la mà, fent-li companyia…que li ofereix fer un vinet amb tal formatge perquè sap que li agrada molt…

I al meu costat. Amb mi, acompanyant-me a les sessions de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, als grups de pares, informant-se de la malaltia per poder ajudar més i millor…implicant-se com a germana i també intentant ajudar a altres germans que tenien la mateixa situació.

I, a més a més, seguint amb la seva vida, lluitant i donant exemple. Gestionant les seves emocions, sabent que nosaltres patiem molt i que ella no podia estar sempre que volia perquè havia de seguir el seu projecte vital, la seva carrera universitària, els seus plans de vida.

No oblidem mai als germans i a les germanes. Als altres fills  que viuen i pateixen la malaltia del germà debatent-se entre ESTAR i SER. ESTAR al costat, amb el seu rol tan important. I SER ells/elles, amb la seva trajectòria vital, amb les seves aspiracions i objectius de vida.

Gràcies, Marta, per ESTAR i per SER com ets. T’estimem moltíssim.

Bàrbara. Mare de la Marta i de la Núria