Després de superar un TCA
Sóc mare d’una gran lluitadora que ja fa uns anys li va haver de plantar cara al monstre. Amb l’ajuda de professionals especialitzats, el suport dels qui l’estimem i la seva força, després de moltes batalles, va guanyar la guerra i va superar al TCA.
Avui m’agradaria compartir l’experiència que hem viscut després, amb ànim de poder ajudar a algú que es pugui trobar amb la mateixa situació, ja que malauradament, hem viscut la manca d’informació pel que fa als TCA entre els professionals mèdics no especialitzats.
Un any i mig després de tenir l’alta, la meva filla va començar a patir problemes digestius, que res tenien a veure amb el TCA. Li varen fer proves d’intolerància de tota mena (gluten, lactosa, fructosa, sorbitol, etc.), amb les consegüents restriccions alimentàries…i sense tenir en compte els seus antecedents.
Dic plena d’orgull, que la meva filla és molt forta i valenta, i sempre ha estat molt conscient que no permetria al monstre tornar a apoderar-se de la seva vida. Amb tot i això, les restriccions alimentàries indicades pels metges, li van despertar “la veueta” que l’ha posat amb risc de recaiguda.
Després de passar de metge en metge més de quatre anys, les dues estem molt i molt agraïdes d’haver trobat un metge especialista en l’aparell digestiu, que el primer que ha fet és tenir en compte els antecedents de TCA de la meva filla, coneixedor del trastorn, i que la tracta amb la col·laboració d’una psiquiatra especialitzada per tenir cura d’ella en tots els sentits.
Després de la primera visita, la meva filla plorava emocionada. “Mami, per fi hem trobat algú que em cuida de veritat”.
No vull transmetre un missatge erroni, el TCA es supera, però he vist que en situacions mèdiques, on amb ànim d’ajudar i de resoldre una afecció digestiva, es fan restriccions alimentàries sense tenir en compte el que ha viscut la persona, poden posar-la en situació de risc de recaiguda.
Faig una crida a la importància de la necessitat de difusió d’aquesta malaltia entre el personal mèdic i sanitari, i a la insistència per part nostre a què es tinguin en compte els antecedents dels nostres fills abans de fer restriccions alimentàries.
Núria