“La lluita contra un TCA és una lluita sense treva. I no hi ha dues maneres iguals de fer front a aquesta lluita. A la meva nena li va anar molt bé escriure, expressar a través de l’escriptura tot allò que la mortificava per dins. Aqui teniu un exemple de la seva sensibilitat i capacitat per arribar al fons del seu cor i treure tan de neguit. Com a mare no puc estar més orgullosa. Encara ara m’emocionen les seves paraules. Tan ben trobades. Tan bé expressades. Una lliçó de vida”

El trastorn em recorda a la mare de la Rapunzel. La va segrestar dels seus pares, de la seva vida. La va allunyar de tots els qui l’estimaven. Però ella, la Rapunzel, era tant petita que no era conscient del què passava i per tant, no sabia que l’havien segrestat. La mare li va fer creure que estar tancada en aquella torre era el que necessitava i que sortir-ne era molt perillós. Mentrestant, la mare s’aprofitava del cabell de la Rapunzel ja que aquest li donava força i joventut. Com més tancada estava la Rapunzel més poder tenia la mare. La mare estava aterrada amb la idea de perdre-la ja que si la Rapunzel descobria que havia estat segrestada voldria fugir d’aquella torre i la mare moriria ja que sense la Rapunzel perdria la vida. Així que perquè això no passés va fer-li creure a la Rapunzel que ella sola no era capaç de fer res, que sense ella no se’n sortiria i que per tant depenia totalment de la seva mare.

El trastorn et fa això. Et segresta de la teva vida sense que tu en siguis conscient. Et fa creure que sense ell no ets ningú i et manipula per poder tenir el control de la teva vida. Aconsegueixes que la idea de recuperar-te t’aterri i que tinguis por d’una vida sense ell. Ell et necessita, et consumeix i com que no saps que has estat segrestada deixes que ho faci. Deixes que t’anul·li i et creus la por d’una vida sense ell.

Però un dia la Rapunzel va decidir sortir de la Torre.  Tot i  les pors que tenia va decidir sortir del lloc on havia estat tancada tants anys. No es creia capaç però les ganes de ser lliure van guanyar a les seves pors. Ho va aconseguir, va conèixer la realitat i quan va descobrir que havia estat segrestada i que era capaç de sobreviure sola  va  poder  acabar  amb  la seva falsa mare. Sense ella i el seu  cabell  llarg  la  mare ja  no podia viure, no era ningú. La Rapunzel va  tornar amb els seus verdaders pares i va poder recuperar la vida que li havien pres. Va poder conèixer el món que estava fora d’aquella Torre i va tenir per primer cop, el control de la seva vida.