Què difícil és d’entendre i d’acceptar, quan et diuen que només ella pot lluitar contra aquest monstre.

Els teus sentiments de mare només volen fer teu el seu patiment, que ella no pateixi, ja ho faré jo. Fer teva la seva lluita, protegir-la i alleugerir-li el camí. Penses que potser així serà mes fàcil, menys dolorós, que ella estigui bé, amb això ja en tens prou.

Quan acceptes que només ella pot encarar-se al monstre, que només ella pot guanyar aquesta guerra,que es la seva lluita i que és ella qui ho ha de fer, també t’adones de la força que li pots donar fent-li costat des de l’amor, la comprensió i la paciència. Entens que et necessita al seu costat, ni al davant, ni al darrere, al costat, donant-li tot el teu amor i actuant amb fermesa i serenor quan és el trastorn qui parla i no ella.

Ningú ens prepara per això, anem aprenent donant el millor de nosaltres mateixos, i com diu la Janet Treasure al seu llibre (Guia practica para cuidar a un ser querido), “cada errada és un tresor”, perquè cada errada ens regala un aprenentatge que ens ajuda a donar un pas endavant i a ajudar més i millor als nostres fills.

Un dia a la nit em vaig posar a dibuixar, vaig pintar a la meva petita fada lluitadora. Petitona i valenta. Alada, amb la seva espasa i el seu escut encarant-se a aquell monstre cent vegades mes gran que ella.

Jo volia haver sigut la seva espasa, però vaig aprendre que el meu lloc per poder ajudar-la era des de l’amor i al seu costat.

Sempre al teu costat petita gran fada lluitadora.

Núria